Una tarda d’un cap de setmana de març, la Dewi Ayu va ressuscitar després d’haver estat vint-i-un anys morta. Un vailet es va despertar de la becaina, es va fer pipí a sobre i va deixar anar un crit, i les seves quatres ovelles van fugir a la desbandada entre les lloses i les làpides de fusta, com si algú els hagués llançat un tigre al damunt. Tot va començar amb un soroll que venia d’una làpida sense inscripció, coberta d’herba fins als genolls però que tothom sabia que era la tomba de la Dewi Ayu. Havia mort als cinquanta-dos anys, havia ressuscitat al cap de vint-i-un anys i a partir d’aquell moment ningú va saber exactament com calcular la seva edat.
