Hi ha hagut dos Boris Vian. El primer va viure trenta-nou anys i va morir enrabiat. El segon és l'autor glorificat d'unes novel les que són un enamorament boig, una revelació que assenyala una altra dimensió de la vida. "L'escuma dels dies" n'és la part lluminosa, un himne a la juventut. "L'arrencacors" torna als orígens i reconstrueix l'univers clos d'una família.