«Una sola certesa: la dona que era fa més de quinze anys ja no existeix. Va deixar d’existir
el dia que vaig decidir de suprimir aquell home. Va deixar el lloc a una altra dona de la qual
encara no he acabat de descobrir totes les facetes.»
Després de complir condemna per matar el seu marit surt en
llibertat. Des d’aleshores la seva vida segueix una rutina confinada
entre les parets de casa seva, intentant amagar-se de les
mirades i els judicis dels veïns.
Maïssa Bey ens apropa a la situació de les dones a Algèria i ens
proposa una reflexió sobre els extrems als quals pot arribar una
dona després de dècades de violència estructural. Una reflexió
brillant sobre el dolor, els prejudicis i sobre com curar les ferides
per poder seguir endavant
