Amb el punt de partida del trasllat de la família (la nena, els dos germans i els pares), després
d’anys de voltar per Europa, a una gran casa amb jardí a Gènova que segons l’autora és
l’únic personatge “plenament real”, la filla narradora plasma la vida dels anys d’infantesa en
aquella casa en un relat deliciós, tendre, ple d’un humor al límit del surrealisme. Una novel·la
breu, amb un estil plenament literari, ric, que no es contradiu amb la frescor del text i un
ritme imparable. Amb personatges fantàstics i segones i terceres lectures sobre l’educació, la
llibertat dels infants i, en resum, una visió pletòrica d’un paradís –la infantesa– que en aquest
cas no és perdut perquè es conserva amb tota la seva vida en aquest llibre.
