Siri Hustvedt reprèn els temes que han marcat la seva trajectòria —la misogínia, la influència
de l’entorn, la crítica al biologisme, la maternitat, les relacions i els abusos de poder, el silenciament
de les dones, el poder de l’art—. Però aquest cop, recorre a la memòria personal i
familiar i a la seva pròpia experiència com a escriptora.
Intel·ligent i expansiva, Hustvedt transita amb comoditat entre les històries de la seva mare
—també de l’àvia i la filla—, i les de les seves “mares artístiques” —Jane Austen, Emily
Brontë i Louise Bourgeois— per arribar a significats més amplis sobre la maternitat, l’amor i
l’odi familiars, els prejudicis i la crueltat en una cultura modelada per l’autoritat masculina i
les seves fantasies.
En definitiva, una mirada interdisciplinària i en profunditat a les lògiques i les qüestions
urgents que defineixen l’experiència humana, i a les seves fronteres canviants, des d’una
mirada feminista.
