Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i es demanen en què consisteix el desengany que viuen
ells i que viu el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió de l'Estat i la covid han encobert la seva perplexitat i ara no gosen mirar-se al mirall. Volien fer història, però la història els ha passat per sobre.
Francesc Serés —l'autor de La casa de foc— recull el batec humà de la il·lusió i del desencís de l'independentisme en una novel·la valenta, de lectura obligada.
"Sí, el país somia, tots els països ho fan. El misteri és saber com i què. Té memòria dels somnis que ha dormit? El desperten els malsons? N'hi ha que dormen més profundament que els altres? N'hi ha que somien desperts?".
