«Alekhine s'hi veia molt menys en la vida que damunt el tauler d'escacs». A l'edat de quaranta-set anys, el campió del món d'escacs Alexandre Aleksàndrovitx Alekhine, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent a continent. Som a setembre del 1939 quan embarca des de Buenos Aires cap a Europa, amb la seva dona i el gerro de porcellana del qual no se separa des del moment que el tsar Nicolau II li va lliurar com a trofeu. Alekhine no té més preocupació que continuar negant la revenja a què sospira des de fa dotze anys el seu etern rival, el cubà Capablanca. Però quan arriba a París l'espera una carta que el crida a files i el Reich, per la seva banda, l'insta a sumar-se a la seva causa creant una escola d'escacs per a les generacions futures alemanyes. En un moment en què tot encara es pot resoldre en el tauler, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d'Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra #la seva esposa Grace i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els millors rivals# aniran caient l'una rere l'altra.
